Hola a tots, avui us parlarem de dos jugadors Iugoslaus que van marcar un abans i un després en la historia del basquet, aquests dos jugadors van començar a jugar a la selecció nacional de Iugoslàvia als 18 anys. Aquest post serà l’últim post que farem abans d’acabar l’optativa, i per a nosaltres es molt especial; abans de començar, ens agradaria di gracies en nom de la cartellera a tots els nostres seguidors.
En Petrovic i en Divac van estar jugant junts des de ben joves, durant tots aquests anys van ser més que amics eren com germans encara que provinguessin de parts diferents de Iugoslàvia. Però per culpa de la gerra del Balcans la seva amistat a poc a poc es va anar perden. Després d’aquell conflicte bèl·lic, Divac va defensar els colors de Sèrbia, mentre Petrovic jugava amb la selecció de Croàcia. Des de aquell moment es van deixar de parlar però quan jugaven un partit feien com si no passes res, és a dir, que no s’haguessin barallat i fossin igual de amics com sempre.
Al 1993 el Croata va morir en un accident de cotxe a Alemanya, Petrovic va dir una vegada, que s’asseurien i parlarien de tot el que havia passat durant tota la guerra dels Balcans, però, aquell dia no va poder arribar mai.
Ara us volem parlar dels èxits que van aconseguir en Petrovic i en Divac durant la seva carrera professional com a jugadors de bàsquet. L’any 1984 la selecció nacional Iugoslava va guanyar a les olimpíades una medalla de bronze i una de plata, quatre anys després a les següents olimpíades, també amb la selecció iugoslava, van guanyar una medalla de bronze contra Grécia. A l’any 1989 va ser quant tot va començar a canviar, Pertrovic va marxar a Estats Units a jugar amb els NJN (New Jersey Nets), Divac també va anar a jugar a la NBA amb Los Angeles Lakers (fins al 2004) i també Iugoslàvia va guanyar una medalla d’or. La última medalla que va guanyar la SNI com a país va ser al 1992 contra Argentina als JJOO de Barcelona, aparti d’aquí Iugoslàvia no va jugar més com a selecció i en van sortir altres de noves com la Selecció Nacional de Croàcia.
Per acabar ens agradaria explicar-vos la raó per la qual Petrovic i Divac va ‘’trencar’’ la seva amistat, va ser més aviat per raons polítiques, ja que, en un dels últims partits de la selecció nacional Iugoslava Divac va veure una persona que entrava al camp de basquet amb una bandera croata, aquest, li va agafar de les mants tot dient-li:’’Això és un partit de la selecció iugoslava no som ni Croats ni Serbis ni Bosnis aquí tots som iugoslaus’’, Petrovic al veure-ho li va fer mal al cor ja que ell era croat i va pensar que Valde Divac això ho feia en contra de Croàcia, va ser un pensament erroni.
En conclusió nosaltres pensem que tallar una amistat tant llarga d’aquesta manera, és a dir, sense donar explicacions ni res de res esta molt mal fet ja que, Divac encara que a ulls de croats estigues molt mal vist el que va fer es mereixia una segona oportunitat perquè com va dir ell: ‘’En aquella època jo tenia 20 anys no era conscient de que allò que vaig fer pogués causar tant enrenou, sincerament ara mateix men a repenteixo molt’’.
